L’ORENETA
Irene Santos

És de nou l’oreneta,
l’oreneta perduda
sota les llàgrimes del dia.
L’oreneta amiga,
l’oreneta ofegada
sota les aigües contaminades
per la malesa humana.

És ella,
és l’oreneta captivada
per la brillantor del sol,
l’oreneta enamorada
de les dolces violetes
i dels primers gira-sols.

És ella,
la nostra estimada companya,
que cada any arriba
amb la companyia del dia,
amb la fragància del vent
i amb la carícia del mar.

Sí, és ella,
és l’oreneta del records,
dels records encara vius,
d’un temps sense mort,
d’un temps sense vida,
d’un temps etern,
del qual només
en queda el record.



Romance de luna
Marta Vega


La luna no conseguía
Amigarse con el mar.
La pobre estaba sola
Entre olas y sal.
Sus besos de espuma blanca
Triste recuerdo ya serán.

¡Pobrecita luna,
de brillo fantasmal!
Lastimada llora y tiembla,
Vierte lágrimas de arena y cal.
No habrá más noches
De juego y libertad,
No se oirán más ecos
De risas sobre el mar.

Cada noche es luna nueva
Pues la luna ya no está,
La dulce dama no regresará.
Y cada noche al despertar
El mar ahora la busca,
Lamentando su soledad,
Pensando en su pobre luna
Que ya jamás le alumbrará.