Una realitat sorprenent
Sergi Martí



Feia molta calor. Estava molt adormit, destapat. La música de fons era el soroll d'un tren.
Vaig aixecar-me, vaig obrir la porta d'un gran armari i vaig vestir-me; volia anar a jugar a la platja.
Al sortir al carrer, tot era extrany, no reconexia on estava, tampoc veia el mar. Deuria ser un malson. Pel carrer baixava un nen amb skate , que portava una gorra i unes bambes que em van cridar molt l'atenció.
Vaig preguntar-li:
-On és el mar?
Ell va contestar:
-Has de passar per un pont, trobaràs un ascensor baixaràs unes escales i hauràs de travessar la zona de control amb la teva tarjeta.
-La meva tarjeta? Quina tarjeta?
No entenia res. Normalment m'aixecava i en pocs minuts era a la platja.
El nen del skate va veure la meva cara desorientada i va dir:
-No et preocupis, jo t'acompanyaré fins a la platja. Vam entrar a l'ascensor i es van tancar les portes, vam prémer el botó d'emergència i va començar a sonar un soroll molt fort, vam esperar una estona i per fi es van obrir les portes. Vam baixar per moltes escales, fins arribar a la zona de control on s'havia d'introduir l'estranya tarjeta, vaig acostar-me a ell, per poder passar junts. Al costat, unes altres persones, caminaven vestides amb una roba groga molt brillant, que donaven tarjetes i a la seva esquena hi ficava “informació”.
Jo seguia preocupat, continuava sense veure el mar.
Vam seguir per un llarg passadís sotaterra on hi feia molta pudor a pixum de gat. El soroll del tren ho feia tremolar tot, semblava que passés sobre el meu cap.
En arribar al carrer els mossos estaven esbroncant una dona que havia deixat l'excrement del seu gos a la vorera, a nosaltres no ens van dir res i vam continuar caminant.
El meu nou amic em va deixar pujar al seu skate per fer la resta del camí junts.
Finalment després de fer algunes filigranes, saltar per sobre les voreres i fer un gran eslàlom vam arribar a la platja.
Vaig obrir els ulls i allà em vaig trobar amb els meus amics de sempre.
Em van dir:
-Marc, si que has tardat? Com ha anat la mudança i la primera nit a la nova casa?
Em vaig quedar bocabadat, acabava de recordar que havia canviat de casa i de barri. No era un malson, era una realitat sorprenent.